Okupes

Llegeixo en una revista online un reportatge sobre els okupes.

Tot i que el reportatge pretén ser neutre, l'únic que fa és reproduir el discurs okupa. Com que els reportatges de, per exemple, Mauthausen, solen anar infestats d'adjectius com macabre, inhumà, totalitari... (cosa que em sembla ben normal i que tothom accepta), i veient que en el reportage del que us parlo sembla que s'han deixat aquests adjectius, m'esforçaré per posar-hi jo la nota opinativa.

La perla del text que m'ha cridat l'atenció:

“Mis padres se mudaban mucho. A veces optábamos por no vaciar las cajas de la mudanza porque no sabíamos cuánto tiempo estaríamos allí”, me confía Julián, un chico de 19 años que vive con su abuela después de que sus padres se fueran a Holanda a vivir en un centro social a las afueras de Armsterdam. Estos formaron parte de algunas revueltas de calle en contra de la policía en los años 80 en defensa de otros grupos de okupas que eran desalojados por la fuerza. Por aquel entonces, Julián era sólo un bebé e iba en brazos de su madre.

La señora Ignacia, la abuela de Julián, estudia con su nieto todas las tardes. Los dos leen del mismo libro de historia. A su edad Julián debería estar en la Universidad, pero mañana tiene examen de matemáticas y de historia en tercero de la ESO. “Él empezó tarde a estudiar, le cuesta concentrarse y no le es fácil entender las cosas pero marcha bien con un poquito de ayuda”, asegura Ignacia.

Arriba una edat en què un ha de créixer, i si no pots tenir fills, no en tinguis, que no és obligatori. Però és grotesc que uns pares que diuen defensar un sistema més just se'n vagi a a Holanda a reivindicar ves a saber què mentre que ells no han sigut capaços ni d'ocupar-se (amb c) de l'única persona que realment els necessitava, el seu fill. Vinga nen, vés amb l'àvia que ella encara té una mica de seny i t'educarà. I no et desanimis, que encara que vagis 4 anys o més endarrerit, doncs no sé, total els estudis només serveixen per imposar les idees d'un sistema que perpetua els privilegis d'uns pocs!! I quin privilegi més gran que abandonar el teu fill i anar a viure la vida com si tingúessis 20 anys eh...

Racons de la wikipedia

Ja no aguanto més. Necessito descarregar. Necessito explicar a algú aquesta gran quantitat de links que he anat acumulant. Ni que sigui al Crawler de google.

http://en.wikipedia.org/wiki/Armin_Meiwes (la foto que abans hi havia no té perdua, busqueu-la una q està amb un puro i una copa de vi).
http://en.wikipedia.org/wiki/Extreme_points_of_the_world
http://en.wikipedia.org/wiki/Boomboxes
http://en.wikipedia.org/wiki/Mike_the_Headless_Chicken
http://en.wikipedia.org/wiki/Super_Bowl_XXXVIII_halftime_show_controversy
http://en.wikipedia.org/wiki/Booty_call_(slang)
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_common_emoticons
http://en.wikipedia.org/wiki/Ability_to_swim

Per últim, Chickipedia, la wiki de les ties bones

i Deletionpedia, amb els continguts esborrats de la wikipedia per ser massa frikis/recerca original/inventat... XD

PD: em sembla que aquesta majúscula d'inici d'article ja no es porta xd

Ali G - Drugs

Les races

Coses interessants que es troben a la wikipedia (article Cleanliness of blood)
Aquestes són algunes de les races que la llei establia, a l'època de la colonització d'Amèrica.

• Spaniard and Indian = Mestizo (50% European and 50% Native American)
• Mestizo and Spanish woman = Castizo (75% European and 25% Native American)
• Castizo woman and Spaniard = Spaniard (87.5% European and 12.5% Native American)
• Spanish woman and black man = Mulatto (50% European and 50% African)
• Spaniard and Mulatto = Morisco (75% European and 25% African)
• Morisco woman and Spaniard = Albino (87.5% European and 12.5% African)
• Spaniard and Albino woman = Torna atrás (lit. "turn back") (75% European and 25% African)
• Indian man and Torna atrás woman = Lobo (50% Native American, 37.5% European, and 12.5% African)
• Lobo and Indian woman = Zambaigo (75% Native American, 18.75% European, and 6.25% African)
• Zambaigo and Indian woman = Cambujo (87.5% Native America, 9.375% European, and 3.125% African)
• Cambujo and mulatto woman = Albarazado (43.75% Native American, 29.6875% European, and 26.5625% African)
• Albarazado and Mulatto woman = Barcino (40.43% European, 21.87% Native American, and 37.7% African)
• Barcino and Mulatto woman = Coyote (45.215% European, 10.935% Native American, and 43.85% African)
• Coyote woman and Indian man = Chamiso (22.6075% European, 55.4675% Native American, and 21.925% African)
• Chamiso woman and Mestizo = Coyote mestizo (36.30375% European, 52.73375% Native American, and 10.9625% African)
• Coyote mestizo and Mulatto woman = Ahí te estás ("there you are") (43.151875% European, 26.366875 Native American, and 30.4825 African)

This list represents only some of the existing social and legal terms put in place by the colonizing Spaniards to firmly establish how far away one is from pure European blood. Every Spanish colony had its own, equally complex, system of determining one's racial genealogy. They did not block intermixing but placed the result of interracial relations in the caste system.

Perquè llavors diguin que avui dia hi ha racisme! Que la societat no evoluciona! etc!

La Nit al Dia

És el vespre. Ets a l'ordinador matant el temps i fent la ruta habitual. Tribuna.cat, avui.cat, fotologs, hi ha alguna pràctica a la uni aquesta setmana?, videoclips al youtube, alguna cançoneta per l'emule...
Mires tv3.cat per saber a quina hora començarà La nit al dia. Perquè sí, comença a tres quarts de dotze, però sempre hi ha un marge d'uns 5-10 minuts que fa que vulguis saber l'instant precís en què comença, per no haver-te de menjar la publicitat.

Amb això, que ja ets davant el televisor i penses... Realment, La Nit al Dia, amb Mònica Terribas al capdavant, s'ha convertit en el meu telenotícies de facto. A qui li importen els successos? A qui li importen els reportatges superflus fets per 'entretenir' el personal?
La nit al dia et porta només aquella informació rellevant, sembla que no tingui la mateixa pressió que tenen els telenoícies per 'omplir' fins i tot en dies que no passa res. A La Nit al Dia, el dia que no passa res, senzillament s'allarga l'entrevista, la reflexió i el debat, i punt.

En segon lloc, la presentadora sap de què parla. Dóna l'importància que es mereix a cada notícia, ajusta el to, la viu. No es limita a llegir el teleprompter. De fet, ja s'ha recordat vàries vegades que la Terribas (Terriblas pels amics) no usa telepromper, ho diu tot de memòria. Quina crac.

I per últim, explica l'informació des d'un punt de vista nacional. Tal com deia ella en una entrevista a la revista Directa, "em temo que els meus superiors no ho estan tant de contents". Bona senyal, bona senyal. Cosa cada vegada més dificíl de trobar a 'la corpo'.

En fi, si voleu aprofitar millor el vostre temps i voleu informació de veritat i no entreteniment, ja ho sabeu, La Nit al Dia.

El Principi Satànic

El més sospitós d'aquella parella era la perfecte harmonia que traspuaven, com si més que un vincle dominat pel desig i la passió (i també per les ànsies de possessió, els complexos de feblesa, els egoismes, i les gelosies que sovint acaben esclatant) en Nèstor i la Klara mantinguessin únicament una càndida relació d'amistat. Transmetien el delicat equilibri més propi de la fraternitat que els embats viscerals que emergeixen quan entra en joc el negoci de la carn. La mala fe de Roger el portava a pensar que tanta llum només podia tenir el seu cantó tèrbol i que potser en Nèstor, tan atractiu, tan sol·lícit i tan ingeni, era un homosexual que no havia de sortit de l'armari i que la Klara era una noia dolça (qui sap si també lesbiana) que en tenia prou convivint amb un bon amic que tingués cura d'ella i no li donés maldecaps.


En Roger, un professor de Dret , és el personatge principal. Qui conegui l'autor del llibre, l'Hèctor Bofill, li serà inevitable associar-lo amb el Roger.

A la novel·la hi desfilen tot tipus de personatges: els santets prèviament descrits o jovenetes de 18 anys que fan trios a canvi d'un aprovat (veure fragment extret de més avall).

En Roger i la seva parella, la Lavínia, conviuen en una casa rural de la costa, allunyats de la societat atrafegada, i sobreviuen amb feines online free-lance. Han renunciat a una vida normal (tenir fills, guanyar diners...) i viuen com rendistes, el que és una representació de la decadència d'occident.

Per acabar-ho d'adobar, la 'bruixa' del poble, una soltera hippy, (bé, de tant en tant es tira un polític local), que viu embadocada amb les seves paranoies esotèriques new-age, creu que a la casa d'en Roger s'hi ha instal·lat un fantasma que perjudica l'harmonia de la parella.

En definitiva, ja podeu veure una mica el friquisme de la novel·la. No és que la novel·la sigui friqui, sinó que la realitat és friqui i ell la descriu amb molta gràcia.


Un dels punts forts de n'Hèctor Bofill és la seva joventut. Tracta temes que per l'edat ens són propers i des d'un punt de vista jove.

Amanit amb les seves reflexions més teòriques, però no per això perdent-se en abstraccions filosòfiques inescrutables. (bé, a vegades hi ha filosofades d'aquestes que sí que se m'escapen)

Us deixo amb un altre text sobra la jove universitària que es fa.

A l'inici del trimestre, tot just després de veure-la per primer cop, Roger ja havia decidit que aquella delícia amb els cabells rossos curts, serrell de col·legiala, pits petits i uns grans ulls blaus, l'Alba Puig, aquella gasela a la qual, de tant en tant, havia de cridar-li l'atenció perquè no parava de xerrar amb la seva amiga, acabaria agenollada davant seu xuclant-li la polla fins a la rel amb un fervor famèlic.

La decadència?

I la lectura que avui m'ha trasbalsat és...

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Titanic/Titanic_LV.pdf


(continueu llegint després de llegir l'article)

És aquest 'baixón' irreversible? Sempre he pensat que ara, quan per exemple tens superàvit / diners de la construcció, etc, encara pots reinvertir en un nou sector (això sí, que sigui d'alt valor afegit, com no es cansen de recordar-nos els ''''responsables'''' político-econòmics).

Alguna cosa similar a un estudi que vaig llegir fa poc de Ramón Tremosa, on també alertava, en aquest cas de Catalunya, que si l'espoli continua, potser d'aquí pocs anys la decadència ja serà irreversible.
Entenem-nos, si a Catalunya existeix p. ex. un teixit industrial potent, encara hi haurà el múscul suficient perquè aquests industrials reinverteixin en nous sectors. Ara, una vegada desaparegut i dilapidat tot aquest múscul, qui farà d'emprenedor, qui invertirà en nous negocis, el cambrer que estarà servint a la Costa Brava?