Lo temps

2012-02-13T12:24:00.000-08:00

Warum ist es auf deutsch einfacher

-man spricht weniger xd

-deshalb hört man auch mehr

-auch wenn kein thema gibt, die kleinteste thema dehnt sich aus

-man klingt komischer,inoffensiver,lockerer (?)

-Wir katalaner sind toll

2012-02-02T12:21:00.000-08:00

Das geht einfach nicht.

Scheiß drauf!

Voller scheiße

Was soll das denn

Willst du mich verarschen oder was

meine gotte, eh

Deutscher-Spanier

2012-01-09T16:30:00.000-08:00

Für allem die interessiert sind, die Unterschiede zwischen Deutschland und Katalonien.

-Leute gucken langer ohne Probleme.

Mit so ein Verhalten, fühlen sich die Leute in Barcelona Aggressiv.

-Deutscher sind direkter, schlichter. Wenn du zB mit jemandem sprichst und etwas falsch machst, werden sie dir das direkt mitteilen, statt irgendwelche merkwürdige Blick dich zu werfen. Ja, das vereinfacht die Kommunikation. Es gibt sozusagen weniger Hypocresie.

-Als eine folge davon, werden die Deutscher aggressiver bei Spanier kenngezeichnet. Nach einige Zeit in Deutschland, merkt man das sie nicht aggressiver sind, sondern das Sie direkter und unzurückhaltender in diesem Bereich sind. Ja, manchmal primitiver wurde ich sagen. Aber viel wenig gefährlicher als so eine Betonung in Spanien sein wurde.

-Die Mädels (zumindest in Berlin, ich glaube weniger in Hamburg) sind Frecher! Wenn du jemandem auf die Straße begegnest, gucken sie dir an. Ohne Problemen. Wie es sein soll. Wenn du zurück nach Barcelona fährst, fühlst du dich nochmal übersehbar. Das hilft niemand. Die Mädels stolzieren sich einfach. Sie konnen mit seine scheiße bleiben.

-Die körperliche Sprache ist auch direkter, einfacher, mehr vertrauensvoll. Also, weniger Distanz, und die Körper auch direkt gegenüber, nicht irgendwie 'schräg'.

-Ja, vielleicht hat es damit zu tun, dass die Gesellschaft zusammenhaltender ist, und auch sicherer.

-Hier erwartet man 'by default' ein gutes Verhalten von sich selbst. Die S-Bahn ist Hindernislos, die Chefs lockerer.

-Deutsch bevorzugen die Wörter. Längere Gespräche und Begrüßungen (ich wünsche Ihnen einen schönen guten tag noch..). Spanier die Berührung, die laute Stimme.

-Letzendlich, sind die Deutscher formaler. Das sieht man mit die Unterschiede zwischen die gesprochene und die geschriebene Sprache, oder wie Merkel im vergleich mit Rajoy spricht.

-Die sind viel geduldiger. Die lassen dich die Sätze enden. So eine Trennbaren Verben, wo man bis das Ende des Satz warten muss, wären in Spanien einfach unmöglich

usw usw usw

Productivitat i hores de sol 2

2011-12-02T06:14:00.000-08:00

Ganz kurz muss ich feststellen, dass die vorherige erzählte Theorie mag nicht völlig wahr sein.

Die Sache ist... manche Deutscher arbeiten bis zum 7 Uhr.

ABER ich glaube immerhin dass in viele Geschäfte noch die Möglichkeit um 4 Uhr die Arbeitstages zu beenden gibt.

Halb hälfte

2011-12-02T06:09:00.000-08:00

Després d'adonar-me varies vegades que no sé dir "half" en alemany. I intuïr que hi ha dues maneres, "halb" i "hälfte", busco al diccionari i efectivament:

halb és adjectiu

die Hälfte és nom

el problema és q per ex en català en ambdós casos és "meitat".

I tn anglès també és en ambdós casos "Half".

Crec no equivocar-me si afirmo que aquests són els casos que al principi reclamen una atenció especial. Però si serveix de consol, es veu que els russos no tenen articles. I me n'adono tb pq a vegades el meu amic rus es deixa algun article, o canvi el determinat per l'indeterminat (el nen/ un nen).

Qui no es consola és pq no vol.

Productivitat i hores de sol

2011-11-10T07:57:00.000-08:00

Deu fer ja un mes que aquí a Berlin el sol es pon ja a les 5 de la tarda.

I em sembla molt evident que aquesta és una de les causes de la seva més alta productivitat. Amb la caiguda del sol no ve tant de gust treballar, per tant aquí t'has d'afanyar a fer la feina pq les hores de sol són moltes menys i més aviat. I a ningú li agradar treballar "de nit".

A Espanya en canvi, mirat des d'una perspectiva solar (és a dir, que no és que sigui necessariament algo conscient), el raonament vindria a ser: benu, encara queden moltes hores de sol, no cal q ens afanyem!

La foscor produeix certa sensació de cansament i ganes de desconnectar ja. No ve tant de gust treballar...

No us sembla una de les millors raons que haugueu trobat mai??

De fet aquesta característica deu ser de les poques que divideix perfectament els països del nord amb els del sud. (Itàlia, grècia, espanya, portugal..)

I andalusia és encara més al sud que catalunya. És que em sembla molt evident.

Satzaufbau

2011-11-07T15:12:00.000-08:00

Hi ha hagut un canvi de plans. Només vull fer una curta entrada, per explicar-vos una lleugera sospita. I és L'Alemany es presta a ser llegit més ràpid que altres llengues. Sí, ja sé que he de ser conscient de la meva tendència a glorificar tot país forani i en general més desenvolupat que la nostra estimada terra (noti's la condició "més desenvolupat", amb la qual Espanya en queda exclosa).

Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs la profunda sospita és que l'alemany es presta a ser llegit més ràpid que altres llengues. Ai perdoneu, que això ja ho he dit. L'explicació, per tant.

L'explicació és que les frases en Alemany segueixen sempre un mateix ordre. És a dir, el teu cervell té una expectativa molt més precisa de l'element que a continuació vindrà.

El verb sempre en 2n lloc, després el Complement Indirecte...

Subjekt – finitives Prädikat – indirektes Objekt – direktes Objekt – Adverbien – Prädikatrest

Beispiel: „der Verkäufer – hatte – seinem Kunden – das Buch – gestern – in seinem Laden – (nicht) – gegeben.“

També segueixen un ordre els...mmm... Complements Adverbials es diu? Els TeKaMoLo. És a dir, sempre, primer Temporal, despres Kausal, després Modal, després Local.

Així hauriem de dir "ahir a la nit vaig a causa de la pluja amb la moto plena de trastos a Sabadell caure".

Berliner Obdachlose

2011-11-05T18:33:00.000-07:00

Recol·lecció de trastos

Deu fer uns set mesos que estic en una residència d'estudiants plena de genis. El fet que hagi de canviar cada mes de planta m'ha permès conèixer molta gent i molt diversa. Intentaré fer algunes entrades descrivint els més carismàtics d'aquests genis. Reconec que jo dec ser també un d'aquests 'genis'. Bàsicament pq com deia no tinc vivenda fixa i canvio cada mes de pis. Aquest fet crec que em comença a crear certa ànsia. D'un temps ençà recol·lecto cada vegada més objectes que em vaig trobant per les varies habitacions/plantes per les quals he passat.

A una vaig agafar el cubell blau on poso la roba interior i també el gris on poso la roba 'que fa olor'. A la següent vaig apropiar-me d'aquestes cortines marrons tan horroroses i de tan poc gust, però que ben mirat fan el fet, ja que, és per felicitar-los senyors administradors de la residència, les habitacions no venen amb cortines de sèrie.

De la següent en vaig agafar un coixí i de l'última no en vaig poder aprofitar res (Jamel, brut com ell sol). També m'acompanya una playstation primera versió q algú va abandonar. El més preocupant del cas és que no tinc tele i que probablament no la faré servir mai.

Però com deia, potser es tracta de la necessitat de tenir un acompanyament, una constància en aquest canvi continu.

La genialitat del cas és que aquesta actitud només l'he observat en els homeless, quan els veus amb un carro ple de trastos (que també deuen haver recol·lectat). I no em refereixo a la ferralla que properament vendran. De fet i com explico més avall, aquí no recol·lecten ferralla/cartró sinó ampolles. Em refereixo als diversos objectes que veus que els homeless guarden com el seu patrimoni.

Recol·lecció d'ampolles

Aquí a Alemanya les ampolles tenen Pfand, que vol dir que quan les compres pagues uns 10-15 cèntims de sobrepreu per l'envàs, que et son pagats quan el retornes al super. A partir d'aquí, hi ha a Berlin tota una munió de homeless que es fa el sobresou recollint ampolles pel carrer. Alguns amb 5 bosses, altres amb carro, altres amb bici. D'aquí que quan t'acabes l'ampolla de cervesa, molta gent la deixi simplement a un racó del terra o a una finestra, sense mala consciència. Saben que tard o dora passarà per allí un recol·lector.

D'aquí que quan un està fent la festa en un barri degradat, amb grups de homeless arreu que fan també la seva borratxera habitual, i en aquell moment decideixes retornar un parell d'ampolles al super per tenir així suficients diners per comprar una ampolla de vi, un se senti, efectivament, en el camí dels homeless. Berlín a vegades fa por.

Des de l'urinal estant

2011-10-28T12:15:00.000-07:00

Lichterfeld - Berlin. 9 del vespre de Divendres, però cap mena d'ànsia per on anirem o què farem. Aquesta vegada és la noia qui ve cap a mi. Assegut a la tassa del vater, penso en trucar al Miquel, que a hores d'ara deu estar a l¡'acte fundacional deUnió de Joves, des del poder que em dona l'Skype. 22centims que es cobra la telefònica en va. Els tentacles del poder espanyol son allargats. Des del lavabo sento que domino el món. Aprofito per fer la tasca diaria que encara no he fet: llegir un poc en alemany el diari. Si la tasca diaria fos sempre tan fàcil de complir!! Però no, aviat haurem de treballar. Música de fons que fa que la meva ment no deixi l'estat semi hipnòtic en què es troba. I aquí, continuant la feina.

Besets

Immigració

2011-10-03T11:15:00.000-07:00

Comentari trobat a Nacio Digital. No es pot dir més en menys paraules.
Fa deu anys, jo era testimoni de com cada dia arribaven dos avions d'Equador a BCN (un via Amsterdam i l'altre via Madrid) i anaven plens de suposats "turistes" d'aquell país. Tothom sabia, des de la Guàrdia Civil i la Policia de l'aeroport fins els ministres pertinents (Interior, Treball, etc.) que venien a treballar i a quedar-se. Era espectacular i molt visible. Llavors es tractava de fer baixar els sous i alimentar el sector de la construcció amb mà d'obra barata. El PP va ser el mes permisiu amb aquesta immigració irregular. I ara se'n lamenten. És clar que la immigració és un fenòmen mundial i té aspectes bons i dolents, com gairebé tots els grans moviments socials. El problema és que els aspectes negatius els pateixen la gent de baix de l'escala social i els posistius en frueixen, o en van fruir, sobretot els de dalt. Per exemple, en l'escola. Per això les actituds xenòfobes arrelen més facilment en zones de pencaires i d'aquí ve en part el traspàs de vots dels socialistes al PP o a PxC.

C1.2

2011-09-12T10:24:00.000-07:00

Segurament havia oblidat una de les raons per les quals m'anava bé escriure. No pel plaer. Sinó per practicar. Tendeixo a escriure directament tal i com penso. És a dir que els meus textos normalment semblen transcripcions. I evidentment el millor i únic remei és la pràctica. No hi ha teoria que valgui. La pràctica. Ep, i millor en català. Que diuen que per dominar una llengua estrangera primer has de dominar la pròpia.

---
Avui Dilluns 12 de Setembre. He començat avui el C1, segon mes (consta de 3 mesos) a la Hartnack Schule. Per fi he trobat un nivell que em torna a 'exigir'. El nivell B2 ja em semblava molt fàcil. I amb aquella modèstia que em caracteritza, diré que tenia la sensació de ser dels millors de la classe. Òbviament no en el tema declinació, on la meva ignorància és més extensa que el desert de Namíbia, sinó en els temes que considero més importants. VOCABULARI, PRONUNCIACIó, COMPRENSIó LECTORA, FLUIDESA AL PARLAR...
En què fallo? En la correció gramatical al parlar, en adverbis (auf/an..?), en articles (der die das?), en plural/singular, etc. Però totes aquestes cosetes venen soles amb el temps. Són qüestió de estar prou temps immers en l'entorn. La primera preocupació és poder-me capbussar en aquest entorn. És a dir, entendre les pelis, el que em diuen les persones pel carrer, els diaris...

Així que avui he començat el C1.2, el que significa que he fet un salt de 2 mesos si hagués anat fent curs a curs. És un bon ritme!!

Normandia i l'anglès

2011-08-30T13:19:00.000-07:00

Ich bin jetzt in der Küche. Fernseher im Hintergrund. Gestern habe ich gelesen, Englisch ist stark bei Französisch beeinflusst. Deswegen ist Deutsch weit schwieriger als Englisch für uns, Katalanische.
Englisch war von altes Deutsch abgeleitet. Dann simplifiziert. Von 4 Kasus die Deutsch hat, hat es zu...1 Kasus verwändelt?

Von 3 Deutsche artikeln: der, die, das, ist es zum 1 Artikel umgewändelt. (the)

Es scheint als ob Englisch für ungebildete Leute wäre. Na ja, das klingt wie Vorherrschaft, Deutsche Luft vielleicht xd
M'he cansat xd el francès va influenciar sobretot en el vocabulari. I per això per exemple tenim 'government' en lloc de 'Regierung'. Gràcies normands.

La 1a GM en un paràgraf

2011-04-24T06:53:00.001-07:00

The political imperialism followed the economic expansion, with the ‘colonial lobbies’ bolstering chauvinism and jingoism at each crisis in order to legitimise the colonial enterprise. The tensions between the imperial powers led to a succession of crises, which finally exploded in August 1914, when previous rivalries and alliances created a domino situation that drew the major European nations into the First World War. Austria-Hungary attacked Serbia to avenge the murder by Serbian agents of Austrian crown prince Francis Ferdinand, Russia would mobilise to assist allied Serbia, Germany would intervene to support Austria-Hungary against Russia. Since Russia had a military alliance with France against Germany, the German General Staff, led by General von Moltke decided to realise the well prepared Schlieffen Plan to invade France and quickly knock her out of the war before turning against Russia in what was expected to be a long campaign. This required an invasion of Belgium which brought Britain into the war against Germany, Austria-Hungary and their allies. German U-Boat campaigns against ships bound for Britain eventually drew the United States into what had become World War I. Moreover, using the Anglo-Japanese Alliance as an excuse, Japan leaped onto this opportunity to conquer German interests in China and the Pacific to become the dominating power in Western Pacific, setting the stage for the Second Sino-Japanese War (starting in 1937) and eventually World War II.

Das idealpaar... ist vorbei

2011-02-27T13:45:00.000-08:00

Heute habe ich diese Buch fertig gelesen. Na ja, ich habe es fast fertig gelesen. Aber was sind die Unterschiedenne? Egal.
Ich sage das, und schreibe das, weil ich möchte dieses event, hier in 'papier' bleiben. Für in den Zukunft das wissen. Ich denke das ist mein erste Deutsches Buch ich habe ganz gelesen. Ich habe die schwierieger Worter am Google Translator gesucht, die annotiert über den Satz, un danach, wann ich die text gehören habe mit den mp3, habe ich ihn erinnert. Ein gutes Weg zu lernen. Pronunziation, Vokabulare, grammatik. In die texte sind sie alles! Aber... vielleicht brauche ich ein bisschen mehr Schreiben praxis?
Ja, klar. Du könnst das leicht sehen. Aber, das ist ein ergebniss mein Philosphie:
Zu erst, comprehension. Dann, 1000 Seiten vorbei, expression.

Receptació

2011-02-20T14:58:00.000-08:00

Només entrar ja sento aquella olor rància. Una alenada d'aire calent directe de l'aparell del sostre només ho empitjora. L'aire fred calma les olors, l'aire calent...
Hi ha 4 llocs on els empleats t'atenen. Tots són plens, i hi ha unes 5 persones més assegudes al banc. El tret general és la pobresa. Aquest anti glamur. Massa amunt en la piràmide de Maslow. Vaja, des d'aquí es veu tan amunt que ni s'albira. Com una fiblada, sento una dona parlant català amb els seus fills. La vida de sobte em recorda que ser catalanoparlant no és cap garantia que t'exclogui de caure en la misèria.
La roba en general, i més quan els nens són petits i no encara no es queixen gaire, és tipo almacenes Alcampo. La gent amb més diners -més precisament, els nous rics- sempre se'n riu. Però la veritat és que algú vestit amb roba de marca pot ser tan o més cutre que vestir alcampo. Pot esdevenir una festa de disfresses. Però els diners no fan l'estil.

Volia mantenir la tensió típica de no explicar on passava tot això. Recurs típic oi. Doncs aquí s'acaba el recurs: Ca$h Converters. Cash Converters, millor.

Una parella d'homes. El fill uns 30, el pare uns 50. Venen un teclat, un ratolí, una d'aquelles teles que pesaven 50 quilos, un dolby surround DTS cutting-edge technology home cinema...
Si els clients no són ja de per sí prou exòtics, el venedor no es queda enrera i, adaptant-se a l'estètica dels clients, n'adopta un estil un poc cromotesc portant una barba de 5 mesos i 30 cm a l'estil talibà.
No crec que resi de cara a la meca, ni de fet de cara enlloc. Però aquestes modes tan outsiders són un signe clar de no conformitat amb l'ordre establert.
'300 euros por todo'. Pots comptar, del teclat n'hi deu pagar 50 cèntims. L'únic que val la pena és el home cinema. El soroll i la meva falta d'atenció fa que em salti molts trossos de la conversa, però sí que sento que li diu, com qui no vol la cosa: por qué lo vendéis? (què cony pr..?!)
No tinc gaires dubtes que aquest és el control per saber si és mercancia robada. Una pregunteta de merda.

Amb el cor compungit, entro a la tenda en sí, on pots comprar tots els trastos que aquells homes estaven venent. He après que de comprar algo robat se'n diu Receptació. Que bonic. Receptació. Queda sofisticat i tot. Robar és algo massa vulgar. Ho fa qualsevol. Receptar ningú sap què és.

Das Idealpaar

2011-02-08T17:10:00.000-08:00

Potser alguns de vosaltres ja sabeu que estic aprenent alemany pel meu compte. Per casa meva rondava un llibre que havien comprat les meves germanes, que han estudiat alemany, anomenat Die Blaumacherin, d'un tal Leonard Thomas. L'havia començat a llegir, i buscant les paraules q no entenia al google traductor he anat aprenent força/molt vocabulari bàsic. Com que aquest autor m'agradava avui he anat a la llibreria Alibri de Barcelona a comprar-ne algun altre del mateix autor.
Emperò, quando arrive a casa, eco! No hi ha el CD. Audio Cd. Amb el Blaumacherin he comprovat que un llibre amb audio-cd va de pm per complementar l'aprenentatge. Escoltar les paraules parlades és fooonamental. Per molt que diguin q l'alemany s'assembla a com s'escriu, els alemanys (o almenys el de l'audiocd) es menjen síl·labes senceres.
També és divertit per a un novell seguir el ritme frenètic que imposa el audio cd.
I quan estàs al llit estirat que ja no pots més, enlloc d'agafar un llibre amb les mans i haver de moure els ulls, és més fàcil tenir el audio-cd parlant i tu escoltar de tant en tant XD Una manera 'còmode' de repassar. També el pots posar mentres dorms, amb aquella esperança que les paraules es quedaran ben gravades a la ment, entrant per alguna porta de l'inconscient XD

EN definitivia, i a lo que anava el post. El super llibre no tenia CD. Per tant era un llibre al 50% de les seves possibilitats. "Demà trucaré la llibreria... aveure si..."
Miro a internet i veig que hi ha una versió amb CD (17€) i una sense (11€). Males perspectives. No és que el cd 'hagi caigut'. És que directament he comprat la versió barata i si vull la potent, ... canviar... pagar la diferència... uf, el ticket! No el tinc!

Evidentment, el torrent m'estava cridant. Thepiratebay ha fet caqueta. Últimament no em troba res. Però posant al gg 'idealpaar torrent', trobo un enllaç, i se'm baixen els audio CD's de tots els llibres de l'autor amb una hora. TOTS. I ara ja els duré sempre a sobre, sense aquest putu cd del blaumacherin que quan el tinc a la unitat cd-rom fa soroll i va gastant bateria...

EN definitiva, avui només ha sigut el audio-cd. Demà serà tot el llibre. MUAHAHAHAHA

Obsolescència

2011-01-16T07:55:00.000-08:00

Tipus de botigues que internet ha enviat o està en procés d'enviar a la merda xd
-tendes música
-videoclubs
-tendes videojocs - encara en procés crec
-llibreries - the next step (e-book..)
-quioscs - a no ser que puguin sobreviure amb els fascicles o revistes...

Disminució important de l'activitat:
-oficines bancàries (comprar accions, retornar rebuts, transferències... tot això abans es feia presencialment (!))
-oficines viatges (recordeu quan compravem els bitllets d'avió en oficines de viatge?)

Müde bin Ich!

2010-12-22T15:24:00.000-08:00

Immer die gleiche Gedanken. Jetzt er ist neben meine Bein. Und dann? Wo wird es sind?
Vielleicht im Knie, vielleicht an meine arm. Seit ich habe da gelesen, ich kann nicht beruhig sind. Immer die magnetismus. Ins Büro zu. Es gibt immer eine apparatus für die Strom von AC nach DC transformieren.

Diumenge és com la sala d'espera de la mort.

2010-11-21T15:13:00.000-08:00

Ja només ens queda esperar.

Lass uns gehen. Ach so. Genau.

---
He trobat un nou mestre que voldria compartir amb tu lector que no em llegeixes.
Rooshv. Un boig que viatja per sudämerika la principal ocupació del qual és lligar. Com a mínim és solidari i comparteix les seves vivències. El principal art de la humanitat, que sembla que ningú estudii tant seriosament com ell XD Pq tot l'estudi ha de ser sempre 'llibres'?

Dejà-vu 2

2010-11-11T15:32:00.000-08:00

Three days prior to his assassination, Abraham Lincoln related a dream he had to his wife and a few friends. According to Ward Hill Lamon, one of the friends who was present for the conversation, the president said: "About ten days ago, I retired very late. I had been up waiting for important dispatches from the front. I could not have been long in bed when I fell into a slumber, for I was weary. I soon began to dream. There seemed to be a death-like stillness about me. Then I heard subdued sobs, as if a number of people were weeping. I thought I left my bed and wandered downstairs. There the silence was broken by the same pitiful sobbing, but the mourners were invisible. I went from room to room; no living person was in sight, but the same mournful sounds of distress met me as I passed along. I saw light in all the rooms; every object was familiar to me; but where were all the people who were grieving as if their hearts would break? I was puzzled and alarmed. What could be the meaning of all this? Determined to find the cause of a state of things so mysterious and so shocking, I kept on until I arrived at the East Room, which I entered. There I met with a sickening surprise. Before me was a catafalque, on which rested a corpse wrapped in funeral vestments. Around it were stationed soldiers who were acting as guards; and there was a throng of people, gazing mournfully upon the corpse, whose face was covered, others weeping pitifully. 'Who is dead in the White House?' I demanded of one of the soldiers, 'The President,' was his answer; 'he was killed by an assassin.' Then came a loud burst of grief from the crowd, which woke me from my dream. I slept no more that night; and although it was only a dream, I have been strangely annoyed by it ever since."

Dejà-vu

2010-11-09T16:07:00.000-08:00

Hi he pensat avui una vegada més en veure una entrevista a La Vanguardia Española (intento no obrir el diari, però és que l'entrevista està a la contraportada i clar, es veu).
Tractava dels somnis, el futur, i la capacitat de predir-lo.

L'entrevista no l'he acabat d'entendre del tot, ho tractava bastant des de la perspectiva de la física. El que sí que vaig trobar entenedor és un llibre escrit el 1927 Un experiment amb el temps, de J.W.Dunne.

El futur està escrit. Si més no un possible futur. Quan somniem, entre tot el soroll de imatges fantasioses, n'hi ha algunes, molt poques, que són imatges del 'futur', crec que potser 2 o 3 mesos més endavant.
T'adones que eren del futur quan més endavant les vius en un instant molt intens i aleshores recordes que això ja ho vas visualitzar en el somni.
És en aquest moment de 'dejà-vu' quan 'enviem' la imatge al passat.

Evidentment les preguntes de l'apreciat i segurament inexistent lector seran sobre la credibilitat de tot això. T'entenc. Però si hi creus, l'interessant són les preguntes que se'n deriven a continuació.

Si tot ja està escrit, llavors significa que fem el que fem allò passarà? Aquesta creença podria ser demolidora si la creiéssim sense ser certa, ja que un podria pensar que no cal esforçar-se en les coses, ja que el que hagi de venir vindrà i no hi podem fer res per canviar-ho. O potser no, potser t'ajuda a prendre-t'ho tot amb més filosofia i 'fluir' o deixar-te endur? (paraules molt de moda és clar)

Cap i pota

2010-11-07T12:09:00.000-08:00

Sí, sí que ho havia tastat abans, responc davant les insistents preguntes dels meus amics.
Ho vaig provar fa temps, en un viatge turístic a la ciutat de Barcelona que vem fer 3 de nosaltres. Una d'aquelles nits que voliem fer algo diferent. Sopar a un lloc car, anar al casino, trobar unes mosses i acabar al ritz. Però a vegades el pressupost no arriba i et quedes només a la línia de sortida XD

Resumint, teniem interès en veure què tenen d'especial aquests llocs on et cobren tant. Provar la sensació de deixar-nos 50€ en un sopar. Induits segurament pels escrits del nostre mai prou admirat Salvador Sostres, sempre fardant ell dels llocs cars on va.

La qüestió és que en aquella ocasió el cap i pota SÍ que em va agradar. Està bé, era de la mida d'una ungla, coses dels menús degustacions. Però això en teoria no ha d'afectar, si t'agrada la 'tapa' t'agradarà el plat gran.
Així doncs, ens trobàvem avui per terres Gironines, Hostal la Granota. És l'hora dels segons i entra el cap i pota triomfant per la sala del restaurant.
Oh no. És tot blanc bullit (l'anterior tenia color). Ai senyor maria cristina, aquesta flaire no invita gaire. Vinga va, que la salsa vinagreta ho arreglarà. Però algunes coses són difícils d'arreglar.
La primera mossegada, directe al tovalló de paper. No hi ha hagut segona mossegada. La Carla, que seia davant, no ha pogut evitar el riure en veure la meva expressió de FÀSTIC.

If we just keep closing our blogs...

2010-11-02T17:20:00.001-07:00

One of the policies for this blog is to never delete anything.
Not liking something you wrote a long time ago, IS how it's supposed to be. It means in some way you/your thought has evolved. And that's great. The bad thing would be the opposite.
In my 'personal history', what has 'killed' the beauty of my blogs was its so few entries. And that's just because I opened one and too soon I just closed it, just because 'i didn't like it anymore'. Well, that's how things are supposed to be.
To accept that in the past you had other ideas, other styles, other interests. Maybe accepting your history is part of reconciliating with yourself in case you didn't like your past. It's better to shift for good than not to shift. And don't come to me with 'the best approach would be to be good in the beginning' because that's not possible.
Another case of closing the blog may be for 'privacy', or 'intimacy'. I mean, we are not used at sharing our ideas with most of the people. But we have to learn to stand for our ideas.
Part of the beauty of the blog is seeing the evolution. Ok, that's a lot of theory I know. In this blog I'm affraid there's little evolution to see. But who knows...with time...xd

If we just keep closing our blogs... it's as if we were wearing again clogs! :OOOOOO

Not for germans

2010-11-02T17:05:00.000-07:00

Hallo! Jezt lerne ich Deutsch. Ich lerne ihn mit einem Komputerprogramen bedeutet Rosetta Stone. Es ist sehr schwierig Deutsche lernen, und sehr wichtig wann du in Deutschland arbeiten möchte.
Die schwierigsten part sind die Artikles und die verb order.

Zuerst möchte ich Deutsch verstanden. Dann wird ich fernsehen können, weil es gibt viele Deutsche 'kanal' in die Satellit! Als ich in Frankreich zu Französich lernen war, ich treffe (past) eine Mädchen dass Spanisch sprichst gelernt nur bei fernsehen. Sehr interessant.

Travel madness

2010-11-01T16:01:00.000-07:00

I was recently in a youth hostel in Berlin. Amazingly, half of the guests were Australian!! Wow, how much do some people travel!
They go mad travelling from country to country. I think they spend more time between airports than in the cities they actually visit. Ok, obviously not, but nearly...;)
I think their average stay in a city is around 3 days, in which you can only do some really fast 'sightseeing'. It was all about sightseeing and 'free walking tours'. Free walking tours exist in many european capitals, where they take you on a sightseeing tour with explanations, in which at the end you usually tip a minimum of 5 euros. I met a girl who said she had done all the free walking tours except for 2 (i don't know, but maybe there are like 15 walking tours or so!).
Another guy, quite nice indeed, told me Germany was his twenty-fifth country he was visiting or so... (!!!) XD
When I asked them for this (bizarre) traveling style, they always told me the same. That as they had to travel from very far, once here in Europe, they had to take advantage of their long flight.
And it's true that the 'aussies' weren't the only ones doing these awesome trips. People from far places such as Canada and the States were travelling that much as well. I also knew a Japanese girl who was doing some sort of 'world trip'.

Ok, my perception is that in doing such frantic trips, you have to end up a little bit stressed! More worried about train schedules, flight booking, and all this 'logistical' stuff, rather than paying attention and enjoying the country in which you are.
What I ended up seeing is that they 'were supposed' to do that. As if they were being pushed off their houses, and they HAD to travel as much as they could, because back at home they will be asked.

Suggestions by Australians are welcome. Grammar corrections too. XD

Ells

2010-10-28T14:46:00.000-07:00

Són per tot arreu. Són els enviats d'Espanya.

Porten els costats del cap rapat. És la nova moda importada dels seus moderns companys llatinoamericans, segurament una tendència sortida en alguna presó del 3r món.

Et serveixen a les gasolineres. Ja prou putada és haver de parar a reomplir el dipòsit a les 9 del matí com per trobar-te una dona baixeta, grassoneta, mirant-te amb cara bovina, i q quan dius gràcies o adéu la resposta és el silenci.

Molts sembla com si la teva sola presència els molestés. Et veuen com a superior i necessiten autoafirmar-se d'alguna manera. Alguns ho 'solucionen' xiulant. Altres comencen a caminar d'una manera mes ostentosa, com un pavo real en zel. En definitiva, sembla que els hagis de demanar perdó per haver-los humiliat. A mi abans no em molestaven, però al veure que sempre acaben actuant d'aquesta manera, ara ja sí que em molesta la seva presència. I així es tanca el cercle.

És una situació típica també de llocs de feina. Et veuen a tu assegut i amb camisa, i per això ja ets algú que buenu, que fa servir 'el cervell' per treballar mentre que ells només, vestits amb un mono brut, fan servir el físic. Que dius, a veure, està ple de gent q treballa asseguda amb camisa que més bé faria de paleta, on podria xiular les dones q passen pel carrer i deixar anar els petits espetecs de petita violència (sí, violència de baix nivell que aquesta gent, tan acostumada com hi estan, no li'n consideren) en un context on es toleren més que no pas en una oficina, teòricament, teòricament, més civilitzada. Pero tot i així, el mono humilia.
S'ha de reconèixer que no és ben bé culpa seva. Els uniformes de treball són algo antinatura. Pretendre homogeneitzar persones obviant-ne les diferències d'estil que puguin tenir i que els permetin expressar-se.

Doncs bé, en aquest context de feina tot són salutacions i reverències. Deixar passar davant l'ascensor i dir bon dia. Crec que és una manera de fer teatre. De intentar convencer l'altre per uns moments, de que ens cauen molt bé els killos. Quan tots sabem que la convivència és difícil. Tots sabem que quan sortim de la feina ens trobarem a la carretera, que ell et voldrà avançar com un sonat i menjanr-te el cul amb la seva joguina Audi que encara està pagant, i que mentalment us dedicareu uns quans insults. Business as usual.

Per fi em llevo

2010-10-26T15:49:00.000-07:00

La gent se'n va a dormir i jo em llevo. El meu únic usuari sempre arriba tard de la feina, i jo, que me'l conec més que ningú, ja li tinc els programes que més li agraden preparats: Rosetta Stone, Ableton Live, VLC Media Player.
Abans em feia servir molt més. M'agrada que m'usin. Però des de que treballa ja no m'usa tant. Òbviament això ho vaig descobrir tafanejant la seva bústia d'entrada, aquell fatídic correu que va rebre amb el resultat de l'entrevista de feina. Hi ha coses que els amos no ens diuen, però que nosaltres, els del col·lectiu portàtil, aprenem a saber. Amb discreció és clar.

A més a més crec que em fa el salt. Avui dia a totes les feines hi ha ordinadors, i qualsevol és més guapo que tu. Sobretot aquest jovent, que només són múscul i potència, cap coneixement. I carregats de MegaHertz i TeraBytes, volen per internet a velocitats sovint antireglamentaries. Llàstima que aquí no hi hagi carnet per punts. Volant, com quillos amb el cotxe tunejat i i cervell poc amoblat. xd
De fet ja seria estrany que en la seva professió no en fes servir cap.

Nosaltres però, aparells de certa edat, sabem que l'experiència és un grau, que no tot és potència i que amb el temps els nosaltres coneixements i programes poden esdevenir molt valuosos, i que és a la llarga que els nostres cuidadors ens agafen el típic carinyo.
Nosaltres tb els hi agafem carinyo als cuidadors, no us penseu. Sense ells no som res. Que no li ha costat al meu cuidador, de configurar-me, de dir-me cada dia com havia de fer les coses i quin era el camí correcte, d'evitar les males inflùencies i les webs perilloses, que més enllà del router, Internet és la terra inexplorada, plena de perills...?

Crec q necessito un gos.

Universitat

2010-10-25T06:29:00.000-07:00

Recordo un reportatge de fa poc on una Doctorada es queixava que no trobava feina, o com a mínim no suficient pel seu nivell.
La pregunta és: en quin moment li van dir que haver estudiat fins a un nivell molt alt implica tenir una feina del mateix nivell? Si un doctorat en ornitologia no troba feina, és perquè som una societat ignorant que no inverteix prou en investigació? Perquè molta gent creu que una carrera és només la "preparació" prèvia a exercir una professió? Alguns es pensen que els que estudien teologia ho fan per 'treballar' de capellà...

És veritat que en moltes carreres la relació és directe. La feina de l'Enginyer informàtic serà ajupir-se a veure si els cables de xarxa de l'usuari estan ben connectats. L'ADE remenarà papers amunt i avall o farà telemarqueting, el filòleg farà de corrector en alguna pàgina web, l'INEFC farà classes d'aeròbic -un dos, un dos--

Però, i un filòsof de què treballarà? Bé, sí, de profe d'escola, però de debò que la gent estudia filosofia per fer de profe d'escola? De debò que necessites 5 anys menjant-te l'olla amb teories impossibles, per acabar sent profe d'uns marrecs de 18 anys? XD Un dels altres mites que he sentit més d'una vegada és allò de "hi ha empreses que contracten filòsofs per a determinades tasques, ja que tenen una visió molt diferent de la resta de la gent". A les empreses on he estat encara no n'he trobat cap cas. Vale, potser sóc jo que pobre de mi visc a la lluna. Però, això de la 'visió diferent', vaja, també es podria dir de un matemàtic, d'un físic, d'un biòleg o d'un psicòleg...

La visió de que una carrera es correspon a una professió és molt proletària, veient la universitat com un proveidor de feina enlloc de un lloc on aprendre coneixements per se. És rebaixar-la a uns nivells que no es mereix. (bé, o sí. La universitat em sembla una merda. Però em temo que és com la tele, o com els polítics: el nivell que hi ha és el q l'audiència demana o pot assumir).
I per últim, aquesta pedanteria de "ser doctor". Quan vaig treballar a un centre d'investigació de l'autònoma, vaig arribar a la conclusió que, en generaaaal, els doctors era uns pobres llicenciats que eren usats com a mà d'obra barata pels projectes dels seus superiors.

Has creat mai alguna idea?

2010-10-23T17:49:00.000-07:00

Per diferenciar-nos de la xusma segurament el més important és tenir idees pròpies. Però de debò que tenim idees pròpies? Al nivell més baix hi ha per exemple els típics tòpics polítics. Que quan els sents saps fins i tot quin corrent ideològic els ha posat en circulació, etc. A mesura que la gent és més culta pot costar més distingir què és una idea prefabricada, segurament també perquè les idees que t'està repetint no són tan 'populars', és a dir, formen part d'un coneixement més restringit a gent q per exemple s'ha matat a comprar-se un llibre sobre el tema i informar-se'n. Però vaja, tb estarà repetint les idees del llibre. XD
És angoixant pensar que som simples repetidors. Tòpic contra tòpic. Diàleg de sords (pobres sords, bé dialoguen amb signes!).
De fet, quants intel·lectuals l'únic que han fet és agafar antiquíssimes idees i refregir-les en un llenguatge modern (més aparentment científic, més cool)? MASSES.
Així doncs, has creat mai alguna idea? XD

PD: potser l'important no és tan crear-ne sinó la selecció q en fas....

2010-10-23T17:13:00.000-07:00

Diuen que per aprendre a escriure s'ha de tenir un blog.
Som a l'era de l'informació i això es nota en que a cada moment algú t'aporta algun coneixement q ha tret d'algun lloc ( i q ves a saber d'on és i quina fiabilitat té). Però vaja, així com abans un mite es podia repetir pels segles dels segles sense que ningú el posés en dubte, avui una cerca per internet fa que molts d'aquests mites caiguin. El coneixement popular és cada vegada de més qualitat. Prové directament de coneixement científic i no de la vella 'saviesa popular'. El problema és que, aquest coneixement científic, està sempre a l'alçada? No tenim masses vegades científics q l'únic q fan és colar-nos la seva antiga saviesa popular? XD Vull dir, estem arribant a uns nivells q la gent s'adona q fins i tot el coneixement científic no és infalible. Que aquest es basa en consensos i no en veritats absolutes. Q dins d'una comunitat científica pot no haver-hi acord, i q la majoria de coses estan per descobrir...

Home clar, això qui us ho dirà? Els propis científics? No, aquests no, que han de conservar el seu prestigi per poder continuar cobrant de l'erari! I per poder continuar tenint el poder de la 'raó'.

PD: buah a aquest pas em costarà ser escriptor xd son les 2.30 i he begut! espero q us serveixi com a excusa! xd

Comentari slashdot sobre asseguradores (no és meu)

2010-09-08T16:32:00.001-07:00

Actually, if you do something to be liable for killing or seriously injuring someone, it's pretty damn likely that insurance won't help you.

Get out your policy. Go ahead, I'll wait. Now read it carefully. Somewhere buried in there is the maximum amount of money the insurance company will pay for such a claim. Now go look up how much plaintiffs win when you're held liable for someone dying or getting maimed, and compare it to the first number. If you kill or main someone, you're pretty much going to declare bankruptcy unless you're Bill Gates, pure and simple, and there's not a damn thing having insurance will do for you.

What insurance is good for is one thing and one thing only: To handle things between minor fender benders up to totaling a car and/or covering relatively minor injuries to others or major ones to yourself. Anything past that and you're screwed. Anything less than that, and you're better off simply paying out of your own pocket because of how much higher your premiums will be.

In case you don't know this yet, insurance is a scam. It sounds nice in theory, but it's legalized gambling with a twist--you're betting money on something bad happening instead of something good. Just like in a casino, in which the house always comes out ahead, the insurance companies will always come out ahead, too. There's actually a special word for people who make sure this stays true, they're called actuaries [wiktionary.org]. Add up all of the money you--and your employer, on your behalf--have paid over the years for insurance, and imagine how far that money would have gone had you paid it into, I dunno, a mutual fund or something instead of paying for actuaries and marble-halled buildings. You might actually be able to pay off a large liability claim if you had.

And now, a lot of states have mandatory automobile insurance laws on the books. Do you live in one? I do, and I remember when it went into effect. If you do, have your premiums gone down because so many more people are now paying into the system and because there are so fewer uninsured motorists on the roads now? Yeah, mine haven't either. Funny how that works, isn't it? Again, it sounds nice in theory, but in reality, these laws are just a blatant money grab by insurance companies to use police power to force you to pay them money. Like I said, the industry as a whole is a scam.

Comentari slashdot sobre wikipedia (no és meu)

2010-09-08T16:23:00.001-07:00

My experience in academia taught me that there was no such thing as the "authoritative" source. If one scholar thought one thing about a particular subject, there was always at least one other scholar who disagreed with him/her. Most of the encyclopedia articles written in more scholarly encyclopedias (like Britannica) are therefore usually written by a single scholar, not a crowd of them. Get a crowd of these yahoos together and odds are you won't even get them to agree on what time it is. I've sat in on meetings where grown Ph.D.'s argued like children over so-and-so getting to teach a 100-level class that someone else wanted to teach (because so-and-so is an idiot who disagreed with them in some journal article written 20 years ago). Any attempt to get agreement out of scholars usually just results in really bland "committee" history (the kind some prevalent in so many unreadable textbooks). Such controversy-free scholarly writing is bizarre at best, absolutely misleading at worst.

For all the ribbing it takes, my experience with Wikipedia is that it's generally pretty reliable. In the subjects of my narrow areas of expertise, I've found it to be pretty accurate--or at least as accurate as any other conventional source (i.e. Britannica). Of course, scholars don't like it because they don't get paid to write articles for it (the way they often do in encyclopedias) and writing for it gets them no tenure-track kudos in the publish-or-perish world. That means most scholars are never going to be happy with Wikipedia. And that has nothing to do with its purported lack of accuracy, but rather scholarly politics.

És possible viure sense el castellà?

2010-04-07T16:33:00.001-07:00

-Pelis en versió original (d'espanyoles no en miro)
-Desintonització de telebasura (ergo, tot el q soni a castellà. Potser podem deixar el canal disney? per ser americà i tenir el Dual).
-Diari? Qui vol llegir la vanguardia? Bé, així com llegeixo Herald Tribune puc fer un esforç per llegir la vanguardia. Tot i així, com que d'aquí poc plegaran, no passa res.
-Programes de l'ordinador completament evitables (tot en anglès/català/alemany/swahili/etc)

COSES DIFÍCILS D'EVITAR
-publicitat del carrer
-conversa ambiental
-les paraules dels malxinats q viuen aquí i no s'han enterat de quina llengua s'hi parla.

Okupes

2009-07-23T17:55:00.000-07:00

Llegeixo en una revista online un reportatge sobre els okupes.

Tot i que el reportatge pretén ser neutre, l'únic que fa és reproduir el discurs okupa. Com que els reportatges de, per exemple, Mauthausen, solen anar infestats d'adjectius com macabre, inhumà, totalitari... (cosa que em sembla ben normal i que tothom accepta), i veient que en el reportage del que us parlo sembla que s'han deixat aquests adjectius, m'esforçaré per posar-hi jo la nota opinativa.

La perla del text que m'ha cridat l'atenció:

“Mis padres se mudaban mucho. A veces optábamos por no vaciar las cajas de la mudanza porque no sabíamos cuánto tiempo estaríamos allí”, me confía Julián, un chico de 19 años que vive con su abuela después de que sus padres se fueran a Holanda a vivir en un centro social a las afueras de Armsterdam. Estos formaron parte de algunas revueltas de calle en contra de la policía en los años 80 en defensa de otros grupos de okupas que eran desalojados por la fuerza. Por aquel entonces, Julián era sólo un bebé e iba en brazos de su madre.

La señora Ignacia, la abuela de Julián, estudia con su nieto todas las tardes. Los dos leen del mismo libro de historia. A su edad Julián debería estar en la Universidad, pero mañana tiene examen de matemáticas y de historia en tercero de la ESO. “Él empezó tarde a estudiar, le cuesta concentrarse y no le es fácil entender las cosas pero marcha bien con un poquito de ayuda”, asegura Ignacia.

Arriba una edat en què un ha de créixer, i si no pots tenir fills, no en tinguis, que no és obligatori. Però és grotesc que uns pares que diuen defensar un sistema més just se'n vagi a a Holanda a reivindicar ves a saber què mentre que ells no han sigut capaços ni d'ocupar-se (amb c) de l'única persona que realment els necessitava, el seu fill. Vinga nen, vés amb l'àvia que ella encara té una mica de seny i t'educarà. I no et desanimis, que encara que vagis 4 anys o més endarrerit, doncs no sé, total els estudis només serveixen per imposar les idees d'un sistema que perpetua els privilegis d'uns pocs!! I quin privilegi més gran que abandonar el teu fill i anar a viure la vida com si tingúessis 20 anys eh...

Racons de la wikipedia

2008-11-25T14:30:00.000-08:00

Ja no aguanto més. Necessito descarregar. Necessito explicar a algú aquesta gran quantitat de links que he anat acumulant. Ni que sigui al Crawler de google.

http://en.wikipedia.org/wiki/Armin_Meiwes (la foto que abans hi havia no té perdua, busqueu-la una q està amb un puro i una copa de vi).
http://en.wikipedia.org/wiki/Extreme_points_of_the_world
http://en.wikipedia.org/wiki/Boomboxes
http://en.wikipedia.org/wiki/Mike_the_Headless_Chicken
http://en.wikipedia.org/wiki/Super_Bowl_XXXVIII_halftime_show_controversy
http://en.wikipedia.org/wiki/Booty_call_(slang)
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_common_emoticons
http://en.wikipedia.org/wiki/Ability_to_swim

Per últim, Chickipedia, la wiki de les ties bones

i Deletionpedia, amb els continguts esborrats de la wikipedia per ser massa frikis/recerca original/inventat... XD

PD: em sembla que aquesta majúscula d'inici d'article ja no es porta xd

Ali G - Drugs

2008-04-06T08:26:00.000-07:00

Les races

2008-03-24T16:03:00.000-07:00

Coses interessants que es troben a la wikipedia (article Cleanliness of blood)
Aquestes són algunes de les races que la llei establia, a l'època de la colonització d'Amèrica.

Spaniard and Indian = Mestizo (50% European and 50% Native American)
Mestizo and Spanish woman = Castizo (75% European and 25% Native American)
Castizo woman and Spaniard = Spaniard (87.5% European and 12.5% Native American)
Spanish woman and black man = Mulatto (50% European and 50% African)
Spaniard and Mulatto = Morisco (75% European and 25% African)
Morisco woman and Spaniard = Albino (87.5% European and 12.5% African)
Spaniard and Albino woman = Torna atrás (lit. "turn back") (75% European and 25% African)
Indian man and Torna atrás woman = Lobo (50% Native American, 37.5% European, and 12.5% African)
Lobo and Indian woman = Zambaigo (75% Native American, 18.75% European, and 6.25% African)
Zambaigo and Indian woman = Cambujo (87.5% Native America, 9.375% European, and 3.125% African)
Cambujo and mulatto woman = Albarazado (43.75% Native American, 29.6875% European, and 26.5625% African)
Albarazado and Mulatto woman = Barcino (40.43% European, 21.87% Native American, and 37.7% African)
Barcino and Mulatto woman = Coyote (45.215% European, 10.935% Native American, and 43.85% African)
Coyote woman and Indian man = Chamiso (22.6075% European, 55.4675% Native American, and 21.925% African)
Chamiso woman and Mestizo = Coyote mestizo (36.30375% European, 52.73375% Native American, and 10.9625% African)
Coyote mestizo and Mulatto woman = Ahí te estás ("there you are") (43.151875% European, 26.366875 Native American, and 30.4825 African)

This list represents only some of the existing social and legal terms put in place by the colonizing Spaniards to firmly establish how far away one is from pure European blood. Every Spanish colony had its own, equally complex, system of determining one's racial genealogy. They did not block intermixing but placed the result of interracial relations in the caste system.

Perquè llavors diguin que avui dia hi ha racisme! Que la societat no evoluciona! etc!

La Nit al Dia

2008-03-05T05:37:00.000-08:00

És el vespre. Ets a l'ordinador matant el temps i fent la ruta habitual. Tribuna.cat, avui.cat, fotologs, hi ha alguna pràctica a la uni aquesta setmana?, videoclips al youtube, alguna cançoneta per l'emule...
Mires tv3.cat per saber a quina hora començarà La nit al dia. Perquè sí, comença a tres quarts de dotze, però sempre hi ha un marge d'uns 5-10 minuts que fa que vulguis saber l'instant precís en què comença, per no haver-te de menjar la publicitat.

Amb això, que ja ets davant el televisor i penses... Realment, La Nit al Dia, amb Mònica Terribas al capdavant, s'ha convertit en el meu telenotícies de facto. A qui li importen els successos? A qui li importen els reportatges superflus fets per 'entretenir' el personal?
La nit al dia et porta només aquella informació rellevant, sembla que no tingui la mateixa pressió que tenen els telenoícies per 'omplir' fins i tot en dies que no passa res. A La Nit al Dia, el dia que no passa res, senzillament s'allarga l'entrevista, la reflexió i el debat, i punt.

En segon lloc, la presentadora sap de què parla. Dóna l'importància que es mereix a cada notícia, ajusta el to, la viu. No es limita a llegir el teleprompter. De fet, ja s'ha recordat vàries vegades que la Terribas (Terriblas pels amics) no usa telepromper, ho diu tot de memòria. Quina crac.

I per últim, explica l'informació des d'un punt de vista nacional. Tal com deia ella en una entrevista a la revista Directa, "em temo que els meus superiors no ho estan tant de contents". Bona senyal, bona senyal. Cosa cada vegada més dificíl de trobar a 'la corpo'.

En fi, si voleu aprofitar millor el vostre temps i voleu informació de veritat i no entreteniment, ja ho sabeu, La Nit al Dia.

El Principi Satànic

2008-02-29T12:18:00.000-08:00

El més sospitós d'aquella parella era la perfecte harmonia que traspuaven, com si més que un vincle dominat pel desig i la passió (i també per les ànsies de possessió, els complexos de feblesa, els egoismes, i les gelosies que sovint acaben esclatant) en Nèstor i la Klara mantinguessin únicament una càndida relació d'amistat. Transmetien el delicat equilibri més propi de la fraternitat que els embats viscerals que emergeixen quan entra en joc el negoci de la carn. La mala fe de Roger el portava a pensar que tanta llum només podia tenir el seu cantó tèrbol i que potser en Nèstor, tan atractiu, tan sol·lícit i tan ingeni, era un homosexual que no havia de sortit de l'armari i que la Klara era una noia dolça (qui sap si també lesbiana) que en tenia prou convivint amb un bon amic que tingués cura d'ella i no li donés maldecaps.

En Roger, un professor de Dret , és el personatge principal. Qui conegui l'autor del llibre, l'Hèctor Bofill, li serà inevitable associar-lo amb el Roger.

A la novel·la hi desfilen tot tipus de personatges: els santets prèviament descrits o jovenetes de 18 anys que fan trios a canvi d'un aprovat (veure fragment extret de més avall).

En Roger i la seva parella, la Lavínia, conviuen en una casa rural de la costa, allunyats de la societat atrafegada, i sobreviuen amb feines online free-lance. Han renunciat a una vida normal (tenir fills, guanyar diners...) i viuen com rendistes, el que és una representació de la decadència d'occident.

Per acabar-ho d'adobar, la 'bruixa' del poble, una soltera hippy, (bé, de tant en tant es tira un polític local), que viu embadocada amb les seves paranoies esotèriques new-age, creu que a la casa d'en Roger s'hi ha instal·lat un fantasma que perjudica l'harmonia de la parella.

En definitiva, ja podeu veure una mica el friquisme de la novel·la. No és que la novel·la sigui friqui, sinó que la realitat és friqui i ell la descriu amb molta gràcia.

Un dels punts forts de n'Hèctor Bofill és la seva joventut. Tracta temes que per l'edat ens són propers i des d'un punt de vista jove.

Amanit amb les seves reflexions més teòriques, però no per això perdent-se en abstraccions filosòfiques inescrutables. (bé, a vegades hi ha filosofades d'aquestes que sí que se m'escapen)

Us deixo amb un altre text sobra la jove universitària que es fa.

A l'inici del trimestre, tot just després de veure-la per primer cop, Roger ja havia decidit que aquella delícia amb els cabells rossos curts, serrell de col·legiala, pits petits i uns grans ulls blaus, l'Alba Puig, aquella gasela a la qual, de tant en tant, havia de cridar-li l'atenció perquè no parava de xerrar amb la seva amiga, acabaria agenollada davant seu xuclant-li la polla fins a la rel amb un fervor famèlic.

La decadència?

2008-02-25T11:26:00.000-08:00

I la lectura que avui m'ha trasbalsat és...

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Titanic/Titanic_LV.pdf

(continueu llegint després de llegir l'article)

És aquest 'baixón' irreversible? Sempre he pensat que ara, quan per exemple tens superàvit / diners de la construcció, etc, encara pots reinvertir en un nou sector (això sí, que sigui d'alt valor afegit, com no es cansen de recordar-nos els ''''responsables'''' político-econòmics).

Alguna cosa similar a un estudi que vaig llegir fa poc de Ramón Tremosa, on també alertava, en aquest cas de Catalunya, que si l'espoli continua, potser d'aquí pocs anys la decadència ja serà irreversible.
Entenem-nos, si a Catalunya existeix p. ex. un teixit industrial potent, encara hi haurà el múscul suficient perquè aquests industrials reinverteixin en nous sectors. Ara, una vegada desaparegut i dilapidat tot aquest múscul, qui farà d'emprenedor, qui invertirà en nous negocis, el cambrer que estarà servint a la Costa Brava?

La vida de Llàtzer de Tormos

2008-02-24T15:41:00.000-08:00

Tafanejant per l'Abacus, vaig anar a parar a la part de literatura catalana medieval. I quin gran clàssic, en Llàtzer de Tormos (això que d'altres anomenen "Lazarillo de Tormes", pq sapigueu de què us parlo). I en veure que es tractava d'una altra de les aventures d'en Bilbeny, no me'n vaig poder estar.

Història
La mare d'en Llàtzer no se'n pot fer càrrec, amb això que li cerca un amo.

"Men vaig anar a veure la mare, i plorant tots dos, em donà la seua benedicció, i digué:
-Fill meu, ja sé que no et veuré més: mira d'ésser bo, i Déu et guie; jo t'he criat, amb bon amo t'he posat, val-te per tu mateix.
I així vaig anar-me'n al meu amo, que estava esperant-me.
Partírem de Dénia, i en arribar al pont on entrar hi ha un animal de pedra que quasi té forma d'un bou. El cec m'hi féu atansar i, posat allí, em digué:
-Llàtzer, para l'orella en aquest bou, i oïràs gran brogit dedins.
Jo amb tota senzillesa vaig acostar-m'hi, creient que era així; i quan el cec conegué que tenia mon cap tocant la pedra, prement fortament la mà em féu donar tan bella testarrada en el diable de bou que més de tres dies em durà la dolor de la banyada. I tot rient-se de la burla que m'havia jugada, em digué:
-Ximple, tingues en compte que el mosso d'un cec ha de saber un xic més que el diable."

Aquest inici fa bastanta pena, però més endavant té tocs per l'humor. De fet crec que és el que més domina (de fet, per alguna cosa diuen que és una obra 'satírica', tot i que com ha fet notar en Bilbeny, no només es tracta d'això, sinó que hi ha tot un rerefons polític).
En Llàtzer va canviant d'amo. Primer amb el referit cec, després va amb un clergue, després amb un escuder.... la 'gràcia' és que mentre que Llàtzer es desfà dels amos per cercar 'millor vida', resulta que el següent amo acostuma a ser encara més pobre que l'anterior.
Així és que per exemple el tercer amo, en no tenir ni per pagar el lloguer, l'abandona sense dir-li res. Així diu:

"Tal com he referit em deixà mon pobre tercer amo, per on coneguí del tot ma roïna ventura, ja que, posant-se de manifest tot el que podia contra de mi, capgirava mos afers de tal manera que si bé sol veure's els mossos anar-se'n de llurs amos, en mi no fou així, sinó que mon amo m'abandonà i fugí de mi."

En definitiva, un llibre molt curt que ens farà gaudir amb el seu llenguatge arcaic però de contingut no gens desfassat.